Després d'un accident, D. tenia dolor sempre a la mà dreta. Diverses operacions li van augmentar les molèsties. Es va alterar la seva mobilitat del braç i després l'equilibri. Va haver d'usar una cadira de rodes i li havien reconegut un grau de discapacitat del 76%. El darrer tractament va haver de ser retirat per una reacció al·lèrgica. Esgotades les teràpies, el metge li va recomanar paciència.

Aleshores, D. va convidar els coneguts a resar durant nou dies a Isidoro Zorzano per demanar la curació perquè volia tornar a treballar. Va acudir també a la tomba d'Isidoro a la parròquia de Sant Albert Magne al barri de Vallecas de Madrid. L'últim dia de la novena, viatjant en un cotxe, va començar a sentir un formigueig a la cama. Van parar en una benzinera. Va sortir del cotxe pel seu propi peu. L'equilibri, perdut feia anys, havia tornat. I la sensibilitat. Els dits s'havien tornat a estirar. El dolor havia desaparegut. Es va abraçar el seu amic i immediatament va trucar a la seva dona, que no s'ho podia creure.

Quan el metge el va veure no el va reconèixer. El metge li va fer proves i mentre repetia «no m'ho puc creure». En acabar va dir-li: «l'únic que tinc clar és el nou tractament: continuï prenent novenes». Aquesta curació s'ha difós per Internet i, en els darrers mesos, més persones acudeixen a la tomba d'Isidoro per demanar que intercedeixi davant Déu en favor seu.

Curació de D. R. N. – Espanya